El Jordi Alcover i la Sílvia Naranjo són els protagonistes de l’entrevista del mes de juny. Tots dos van engegar fa 15 anys la Guia de Vins de Catalunya que enguany arribarà a la 16a edició i que és el referent del vi català.

Jordi, Sílvia… quants vins catalans heu tastat aproximadament? De quants cellers? Us queda algun celler per tastar?

A Catalunya en deu quedar algun, sí, però pocs. Tampoc fem cap esforç especial per tastar els cellers que no participen, per respecte als que ens fan confiança cada any. Cada any participeu uns 230 cellers, però molts repetiu, així que no et sabríem dir la xifra exacta de cellers; de vins puntuats i tastats, però, serien aproximadament uns 1300 de mitjana durant 15 anys, és a dir 19.500. Això vol dir que enguany passarem els 20.000.

La Guia no és només una compilació de vins catalans i les seves puntuacions sinó que a més hi reflectiu una visió crítica i reflexiva del sector…

És que hi ha una pila de problemes que tenen una arrel estructural molt fàcil d’identificar; des dels anys 80 tots els governs autonòmics, sense excepció, posen atenció als sectors econòmics en funció del seu volum de negoci, i com que el vi no té un volum prou interessant, han delegat a la gran empresa la gestió del territori. Pel camí, però, s’han oblidat de la vàlua estratègica de la vinya per fer l’economia rural viable. Des d’aquesta constatació es pot explicar tot el que passa; el frau que va provocar la creació de la DO Catalunya, l’actual frau del paper, i d’altres casos més flagrants i vergonyosos com ara Reserva de la Tierra. Fer una guia conté certa responsabilitat, i si la vols assumir cal treure tot això a la llum del dia.

Tots esperem la Festa dels Vins Catalans que organitzeu al novembre on presenteu LA GUIA i els esperats Premis…

I és un honor que sigui així. Ens va costar molt donar-li estabilitat empresarial a això que ja no és un projecte i un dels pilars d’haver-ho aconseguit és el suport dels cellers, que es manifesta de manera especialment explícita aquell dia.

Parlem de bombolles, com veieu Corpinnat després de 5 anys de vida?

Quan ho vau anunciar teníem dues observacions que us vam fer a tots immediatament; la primera, què fèieu encara a la DO Cava, que ja s’ha solucionat. La segona, que el 10% de varietat forana no podia durar gaire, i això sembla que s’ha enquistat una mica i ara mateix fa pudor de mort. Però pel que sabem, sembla que ja s’està posant fil a l’agulla per treure-ho del mig. Ara cal continuar captant petits “vignerons” de l’estil de Júlia Bernet, dels que no encaixen en la DO Cava, per tal d’eixamplar el grup i la seva petjada tant al territori com al mercat.

A vosaltres no us demanarem que ens digueu quins dels vins que heu tastat darrerament us han agradat més, però si ens agradaria saber quins dos estils de “fer vi” o tipus de vi o vinificació us han sorprès.

La darrera vinificació que ens ha sorprès ha estat un vi sense DO de Vilalba dels Arcs que es diu Los Torns, una garnatxa blanca de vinya vella amb criança en damajoana sota vel flor; si la garnatxa blanca, tendeix a obrir-se i a ser relativament densa a la boca, en aquest cas es tanca cap a una mineralitat molt salina i és força lleuger en el pas per boca, potser una interpretació nova de la varietat. Els clarets seran tendència els anys vinents per la possibilitat de fer vins que semblin gairebé negres, però molt més frescs i amb una acidesa que els fa més ubics i aptes per tots els públics. La moda dels vins “naturals” ja ha tocat sostre i va a la baixa des del moment que les empreses més tradicionals i massives ja estan pensant a fer vins sense sulfits afegits en l’embotellament. La resta, tenint en compte que els cellers ens envieu bàsicament els vins que sabeu que encaixen en el nostre criteri, va millorant a mesura que passa el temps; però sobretot en el criteri aplicat al vi, que va agafant cada vegada més compromís amb el territori i amb la seva història perquè els productors tenen consciència que són els únics elements que realment els afegiran valor.

Agraïts per la consideració, com sempre.