Molts contents amb els puntuacions de James Suckling 2023!

Estem molt satisfets per les puntuacions rebudes de James Suckling. El tastadors han qualificat els nostres vins amb les seguents puntuacions:

Torello Collection 2012: 92 punts.

Gran Torello 2016: 91 punts.

Torello Tradicional Brut Nature 2017: 91 punts.

Gran Crisalys 2020: 91 punts.

La nota de tast del Torello Collection 2012 es la seguent:

Un escumos gustos amb sabors intensos. Anacards torrats, pinyons, mel i moniatos. Molt intens, completament sec i sali en boca, amb un paladar subtil.

La nota de tast del Gran Torello 2016 es la seguent:

Aromes a llevats, massa mare, llimones, pomes i anacards. Sec i molt intens en paladar, amb notes de pa i pell de llimona. Final llarg.

La nota de tast del Torello Tradicional Brut Nature 2017 es la seguent:

Escumos fresc i sec, amb aromes de pera, llimones, pomelo i massa mare. Amb cos mitja i bombolles fines i un final cremos i equilibrat. Xarel·lo, Macabeu i Parellada, de raïm ecologic.

I la nota de tast del Gran Crisalys 2020 es la seguent:

Aromes de pomelo, pell de pera, albercoc i avellanes torrades. Texturitzat i fenolic, amb un cos complet i matisos fumats. Final agradable. Raïm ecologic.   

Sens dubte es una molt bona noticia pels nostres vins escumosos Corpinnats i pels nostres vins de la D.O. Penedes.

Muy satisfechos con las puntuaciones de James Suckling 2023

Estamos muy satisfechos por las puntuaciones recibidas por parte de James Suckling 2023. Los catadores han calificado nuestros vinos y vinos espumosos, con las siguientes puntuaciones:

Torello Collection 2012: 92 puntos.

Gran Torello 2016: 91 puntos.

Torello Tradicional Brut Nature 2017: 91 puntos.

Gran Crisalys 2020: 91 puntos.

La nota de cata del Torello Collection 2012 es la siguiente:

Un espumoso con sabores intensos. Anacardos tostados, piñones, miel y boniatos. Muy intenso, completamente seco y salino en boca, con un paladar sutil.

La nota de cata del Gran Torello 2016 es la siguiente:

Aromas a levadura, masa madre, limones, manzanas y anacardos. Seco y muy intenso en paladar, con notas de pan y piel de limon. Final largo.

La nota de cata del Torello Tradicional Brut Nature 2017 es la siguiente:

Espumoso fresco y seco, con aromas a pera, limones, pomelo y masa madre. Con cuerpo mediano y burbujas finas, y un final cremoso y equilibrado. Xarel·lo, Macabeo y Parellada de uvas ecologicas.

Ya la nota de cata del Gran Crisalys 2020 es la siguiente:

Aromas a pomelo, piel de pera, albaricoque y avellanas tostadas. Texturizado y fenolico, con un cuerpo completo y matices ahumados. Final agradable. Uva ecologica.

Sin duda es una muy buena noticia para nuestros vinos espumosos Corpinnats y para nuestros vinos de la D.O. Penedes.

Very satisfies with the James Suckling 2023 scores

We are very satisfied for the scores that we have been obtained from James Suckling 2023. The wine tasters have qualified our wines and sparkling wines with the following scores:

Torello Collection 2012: 92 points.

Gran Torello 2016: 91 points.

Torello Tradicional Brut Nature 2017: 91 points.

Gran Crisalys 2020: 91 points.

The tasting note of the Torello Collection 2012 is:

A savoury sparkling here with intense flavours. Roasted cashews, pine nuts, honey and some roasted sweet potatoes. Quite intense, bone-dry and saline on the palate with a subtle, melted perlage. Drink now.

The tasting note of the Gran Torello 2016 is:

Quite a yeasty nose showing plenty of sourdough, cooked lemons, apples and cashews. Bone-dry and pretty intense on the palate full of sour bread and lemon zest. Lengthy finish. Drink now.

The tasting note of the Torello Tradicional Brut Nature 2017 is:

A fresh, fragrant and dry sparkling with aromas of pear skins, lemons, grapefruit and sourdough. Medium-bodied with fine bubbles and a balanced, creamy finish. Xarel·lo, Macabeu and Parellada. From organically grown grapes. Drink now.

And the tasting note of the Gran Crisalys 2020 is:

This has notes of grapefruit, pear skins, apricots and toasted hazelnuts. It’s textured and phenolic, with a full body, subtly smoky undertones and a nicely weighty finish. From organically grown grapes. Drink now.

Without a doubt is a fantastic news for our corpinnat sparkling wines and our D.O. Penedes wines.

Pau Arenós “Veig Corpinnat com una marca ben construïda, de gran qualitat i amb un compromís innegociable”

Pau Arenos i Paco de la Rosa Torello
Pau Arenos i Paco de la Rosa Torello

El protagonista de l’entrevista del mes de juliol es el periodista Pau Arenos. En Pau escriu sobre cultura gastronomica des dels anys 90, ha publicat 17 llibres (11 d’ells de gastronomia) i es editor del web Cata Mayor de El Periodico de Catalunya a mes de columnista, entrevistador i reporter.

Com a critic gastronomic que ets, quants restaurants has visitat a la teva vida? D’aquestes visites neixen els teus llibres?

No sabria dir-ho amb exactitud, pero un calcul rapid dels ultims 25 anys deixa la xifra d’uns 8.000. No se si son molts o pocs, pero suficients per mi, el meu estomac i fetge i la resta d’organs que em mantenen viu i, mes o menys, en forma. Els llibres neixen de les millors (i pitjors) experiencies, amb l’intent d’explicar que la gastronomia forma part de sistemes culturals complexos. En definitiva, contar histories al voltant de la taula.

Com veus la gastronomia catalana?

Veig un moment d’impas entre la gran revolucio que hem viscut (la tecnologica emocional) i la gran revolucio que esta per vindre, i que no se imaginar. Com ens afectara la IA? Un enciam encara sera un enciam? Hi haura una cuina ‘natural’ per les elits i una altra artificial per les masses? Els cuiners catalans, com tots els altres, hauran de prendre decisions… Ah, i el canvi climatic. Terrorific.

Veiem a les teves xarxes que t’agrada molt cuinar…

Si, es un impuls irrefrenable: menjar a un restaurant i voler cuinar immediatament allo que he menjat. A la meva manera i d’acord amb les meves limitacions. He publicat dos llibres de receptes propies, l’ultim, ‘Cocina en casa’, i el proposit es aportar bones idees, i senzilles.

Parlem de bombolles, com veus la marca Corpinnat?

Veig una marca ben construïda i amb una qualitat i un compromis innegociables. El repte es convertir la marca en substantiu, que sigui una paraula d’us comu i que la gent, de la mateixa manera que demana un cava i un xampany, demani una copa de corpinnat.

Finalment, a una illa deserta nomes et pots emportar 3 vins, quins vins o de quins estils t’emportaries?

Un escumos (Corpinnat, es clar), un borgonya i un priorat. I un kit per potabilitzar aigua.

Jordi Alcover i Silvia Naranjo: “Fer una guia conté certa responsabilitat, i si la vols assumir cal treure tot això a la llum del dia.”

Jordi Alcover i Silvia Naranjo de la Guia de Vins de Catalunya amb Toni i Paco de la Rosa Torello.
Jordi Alcover i Silvia Naranjo de la Guia de Vins de Catalunya amb Toni i Paco de la Rosa Torello.

El Jordi Alcover i la Silvia Naranjo son els protagonistes de l’entrevista del mes de juny. Tots dos van engegar fa 15 anys la Guia de Vins de Catalunya que enguany arribara a la 16a edicio i que es el referent del vi catala.

Jordi, Silvia… quants vins catalans heu tastat aproximadament? De quants cellers? Us queda algun celler per tastar?

A Catalunya en deu quedar algun, si, pero pocs. Tampoc fem cap esforc especial per tastar els cellers que no participen, per respecte als que ens fan confianca cada any. Cada any participeu uns 230 cellers, pero molts repetiu, aixi que no et sabriem dir la xifra exacta de cellers; de vins puntuats i tastats, pero, serien aproximadament uns 1300 de mitjana durant 15 anys, es a dir 19.500. Aixo vol dir que enguany passarem els 20.000.

La Guia no es nomes una compilacio de vins catalans i les seves puntuacions sino que a mes hi reflectiu una visio critica i reflexiva del sector…

És que hi ha una pila de problemes que tenen una arrel estructural molt facil d’identificar; des dels anys 80 tots els governs autonomics, sense excepcio, posen atencio als sectors economics en funcio del seu volum de negoci, i com que el vi no te un volum prou interessant, han delegat a la gran empresa la gestio del territori. Pel cami, pero, s’han oblidat de la valua estrategica de la vinya per fer l’economia rural viable. Des d’aquesta constatacio es pot explicar tot el que passa; el frau que va provocar la creacio de la DO Catalunya, l’actual frau del paper, i d’altres casos mes flagrants i vergonyosos com ara Reserva de la Tierra. Fer una guia conte certa responsabilitat, i si la vols assumir cal treure tot aixo a la llum del dia.

Tots esperem la Festa dels Vins Catalans que organitzeu al novembre on presenteu LA GUIA i els esperats Premis…

I es un honor que sigui aixi. Ens va costar molt donar-li estabilitat empresarial a aixo que ja no es un projecte i un dels pilars d’haver-ho aconseguit es el suport dels cellers, que es manifesta de manera especialment explicita aquell dia.

Parlem de bombolles, com veieu Corpinnat despres de 5 anys de vida?

Quan ho vau anunciar teniem dues observacions que us vam fer a tots immediatament; la primera, que feieu encara a la DO Cava, que ja s’ha solucionat. La segona, que el 10% de varietat forana no podia durar gaire, i aixo sembla que s’ha enquistat una mica i ara mateix fa pudor de mort. Pero pel que sabem, sembla que ja s’esta posant fil a l’agulla per treure-ho del mig. Ara cal continuar captant petits “vignerons” de l’estil de Julia Bernet, dels que no encaixen en la DO Cava, per tal d’eixamplar el grup i la seva petjada tant al territori com al mercat.

A vosaltres no us demanarem que ens digueu quins dels vins que heu tastat darrerament us han agradat mes, pero si ens agradaria saber quins dos estils de “fer vi” o tipus de vi o vinificacio us han sorpres.

La darrera vinificacio que ens ha sorpres ha estat un vi sense DO de Vilalba dels Arcs que es diu Los Torns, una garnatxa blanca de vinya vella amb crianca en damajoana sota vel flor; si la garnatxa blanca, tendeix a obrir-se i a ser relativament densa a la boca, en aquest cas es tanca cap a una mineralitat molt salina i es forca lleuger en el pas per boca, potser una interpretacio nova de la varietat. Els clarets seran tendencia els anys vinents per la possibilitat de fer vins que semblin gairebe negres, pero molt mes frescs i amb una acidesa que els fa mes ubics i aptes per tots els publics. La moda dels vins “naturals” ja ha tocat sostre i va a la baixa des del moment que les empreses mes tradicionals i massives ja estan pensant a fer vins sense sulfits afegits en l’embotellament. La resta, tenint en compte que els cellers ens envieu basicament els vins que sabeu que encaixen en el nostre criteri, va millorant a mesura que passa el temps; pero sobretot en el criteri aplicat al vi, que va agafant cada vegada mes compromis amb el territori i amb la seva historia perque els productors tenen consciencia que son els unics elements que realment els afegiran valor.

Agraïts per la consideracio, com sempre.

Manu Muga: “Si lo que se busca es hacer vino de gran calidad, el viñedo es vital”

Manu Muga i Paco de la Rosa Torello
Manu Muga i Paco de la Rosa Torello

El protagonista de la entrevista del mes de mayo es Manuel Muga, vicepresidente de Bodegas Muga que junto a sus hermanos y primos dirigen esta iconica bodega riojana.

Manu, ademas de elaboradores, sois viticultores, ¿que importancia le dais al viñedo?

Si lo que se busca es hacer vino de gran calidad el viñedo es vital. El viñedo define el origen del vino, su personalidad y caracter y puede hacer del vino un elemento diferenciador que, teniendo en cuenta que nos movemos en un sector muy atomizado, es algo a tener muy en cuenta.

Antiguamente se le daba mas importancia y se prestaba mas atencion a la bodega que al viñedo. En los ultimos 30 años se ha mejorado muchisimo la forma de trabajar y la atencion que se le ha prestado al viñedo y creo que los resultados estan ahi.

Cuanta tradicion desde 1932… toneleros propios, vinificacion en depositos de roble, clarificado con clara de huevo fresco….

Mis abuelos, Isaac Muga Martinez y Aurora Caño Rojo, fueron los fundadores de la bodega, pero iniciaron el negocio en una epoca muy convulsa ya que al poco de iniciar el negocio estallo la Guerra Civil española (1936-1939), seguido de la Segunda Guerra Mundial (1939-1945). Momentos muy dificiles que les impidieron crecer como ellos tenian pensado. Hay que tener en cuenta que en sus inicios unicamente elaboraron vinos jovenes, tanto tintos como blancos y rosados, y que su idea de empezar a elaborar vinos de crianza y de reserva se tiene que posponer hasta el año 1968 cuando se saca al mercado nuestro primer Muga Crianza. A partir de esta fecha se empieza a desarrollar la idea de la toneleria propia y, por supuesto, la idea de trabajar de la mejor manera posible para hacer vinos de calidad y para conseguir este objetivo se entendia que habia que trabajar siguiendo lo que ahora entendemos como “metodos tradicionales”, es decir, depositos de roble, trasiegas por gravedad, clarificacion con clara fresca de huevo….

En Bodegas Muga mantenemos esa tradicion, pero solo aquella tradicion que consideramos es la mejor y aporta calidad en el proceso de elaboracion del vino. Con esto lo que quiero decir es que seguimos manteniendo una forma de trabajar bastante artesanal pero que tambien estamos al tanto de avances y nuevas tecnologias que nos puedan ayudar a mejorar cualitativamente. Nuestros procesos de elaboracion.

He tenido la oportunidad de disfrutar de vuestra bodega, de sus espacios y vinos, ¿trabajais mucho el enoturismo?

Nos gusta enseñar la bodega, explicar lo que hacemos. Creo que es una manera de potenciar la cultura del vino. En Bodegas Muga siempre hemos tenido las puertas abiertas para que se nos visitase, pero si que es verdad que a principios del 2000 es cuando las bodegas en Rioja empezamos a poner mas medios y se empieza a potenciar mas el enoturismo.

Recibir a personas que estan interesadas en visitar la bodega nos permite transmitirle la filosofia de la bodega, mostrarle como trabajamos, compartir parte de nuestros conocimientos y nuestra pasion por el vino y, si todo esto lo hacemos bien, muchas veces lo que conseguimos son “pequeños” embajadores de nuestra marca.

Como curiosidad comentar que en el año 1997 tuve la oportunidad de visitar Napa Valley en California y fue un aprendizaje. Descubri nuevas formas de dar a conocer el vino, de comunicar los vinos. Hoy en dia encontrar tiendas bonitas, Wine bars y distintas actividades de ocio vinculadas con el mundo del vino pueden ser mas habituales, pero en la decada del 90 era algo novedoso.

¿Hablamos de burbujas? Hace muchos años que se elabora espumoso en Rioja…

En 1913 ya hay registros en Rioja de embotellados de espumoso que curiosamente se comercializaban como Champagne. En Bodegas Muga el primer espumoso se elaboro el año 1977 y actualmente estamos comercializando el Brut Reserva 2019. El espumoso es buen complemento en nuestra familia de vinos, pero representa un porcentaje muy pequeño dentro de lo que es nuestro negocio.

Recomiendame 3 vinos que te hayan sorprendido ultimamente (que no sean de Torello)

Si no puedo hablar del Gran Torello diria que los 3 vinos que mas me han sorprendido ultimamente son los siguientes:

  • Clos de L´Oratoire des Papes 2020. Un gran vino para quien le guste los vinos de Chateauneuf du Pape.
  • Francisco Barona 2020. Es un pequeño productor de la Ribera del Duero que hace unos vinos muy buenos.
  • Oliveiras Boal Colheita 1968 (Madeira). Soy un apasionado de este tipo de vinos, tanto Madeiras como Oportos, pero este es uno de los grandes vinos de esa zona que tengo como referencia.

Plantem 2800 ceps de Malvasia – Subirat Parent

Planters de Subirat Parent

Durant aquests ultims dies, d’un ambient intensament primaveral i unes temperatures molt altes, el nostre equip de viticultura ha tingut molta feina a la vinya. La primavera es una de les estacions amb mes activitat a la nostra Finca Can Marti. Col·locar feromones per evitar plagues, aplicar diferents tractaments a la vinya, llaurar, abonar… son algunes de les nostres activitats que desenvolupem aquests dies primaverals.

La Vinya del Jep de la Finca Can Marti vigilada pel Castell de Subirats

Totes aquestes feines poden determinar la collita d’enguany. Pero n’hi ha una que encara pot determinar les futures veremes del nostre celler: la plantacio d’una vinya. En els ultims dies, l’equip de viticultura ha plantat prop de 2800 ceps de la varietat Malvasia (Subirat Parent), a la vinya del Jep. Aquesta vinya, com totes les altres de la nostra propietat, esta situada dins de la Finca Can Marti. Te una extensio de terreny de 1,28 h, amb un sol argilos i calcari.

La Subirat Parent es una varietat de la familia de les Malvasies. És molt aromatica i ens dona vins frescos, florals, sensuals i perfumats. Des de fa molts anys se sap que es una varietat que resisteix be la sequera. El 1919 es van realitzar uns estudis publicats en el llibre “Experimentos en la Enologica de Vilafranca” on es deia que la Subirat Parent es una de les varietats que millor ha resistit la sequera.  En el context de falta de pluges que estem patint, i que podrem patir en un futur, la Subirat Parent es una varietat que ens pot ajudar molt.

El tractor amb la seva maquina van plantant les plantes de Subirat Parent.

Dos dels nostres vins porten Malvasia dins el seu cupatge. El blanc Malvarel·lo, es un cupatge de Malvasia i Xarel·lo, com delata el seu nom. El Rosa d’Abril es un cupatge de Malvasia, Macabeu i Sirah. Aquests vins estan acollits a la D.O. Penedes.

La plantacio queda totalment recte i alineada.

Disposar de vinyes propies ens permet decidir les varietats que volem plantar. Cultivar aquestes vinyes, seguint els preceptes de l’Agricultura Ecologica, ens permet tenir el maxim control de les nostres vinyes. I una verema manual i una vinificacio 100% en el mateix celler, es un dels segells caracteristics dels vins i corpinnats Torello.

Plantamos 2800 cepas de Malvasia – Subirat Parent

Durante estos ultimos dias, de un ambiente intensamente primaveral y unas temperaturas muy altas, nuestro equipo de viticultura ha tenido mucho trabajo en el viñedo. La primavera es una de las estaciones con mas actividad en nuestra Finca Can Marti. Colocar feromonas para evitar plagas, aplicar diferentes tratamientos al viñedo, arar, abonar… son algunas de las actividades que desarrollamos durante estos dias.

Todas estos trabajos pueden determinar la cosecha de este año. Pero hay uno que aun puede determinar las futuras vendimias de la bodega: la plantacion de un viñedo. En los ultimos dias, el equipo de viticultura ha plantado 2800 cepas de la variedad Malvasia (Subirat Parent), en la viña del Jep. Esta viña, como todas las otras de la propiedad, esta situada dentro de nuestra Finca Can Marti. Tiene una extension de terreno de 1,28 ha., con un suelo arcillocalcario.

La Subirat Parent es una variedad de la familia de las Malvasias. Es muy aromatica y nos da vinos frescos, florales, sensuales y perfumados. Desde hace muchos años se conoce que es una variedad que resiste bien la sequia. En el año 1919 se realizaron unos estudios publicados en el libro “Experimentos en la Enologica de Vilafranca”, donde se decia que la Subirat Parent es una de las variedades que mejor resiste la sequia. En el contexto de ausencia de lluvias que estamos sufriendo, y que podemos sufrir en un futuro, la Subirat Parent es una variedad que nos puede ayudar mucho.

Dos de nuestros vinos tienen Malvasia en sus ensamblajes. El blanco Malvarel·lo, contiene Malvasia y Xarel·lo, tal y como delata su nombre. El Rosa d’Abril tiene un cupaje de Malvasia, Macabeo y Syrah. Estos vinos estan amparados por la DO Penedes.

Disponer de viñedos propios nos permite decidir las variedades que queremos plantar. Cultivar estos viñedos, siguiendo los preceptos de la Agricultura Ecologica, nos permite ser respetuosos con el medio ambiente y la biodiversidad. Y una vendimia manual y la vinificacion al 100% en la propiedad, es uno de los sellos caracteristicos de los vinos y corpinnats Torello.