Toni Albiol, millor Sommelier de Catalunya 2023: “L’exigència de les condicions Corpinnat aporta valor al vi català.”

Toni de la Rosa Torello i Toni Albiol millor Sommelier de Catalunya 2023
Toni de la Rosa Torello i Toni Albiol millor Sommelier de Catalunya 2023

L’entrevista del mes d’abril la protagonitza el Toni Albiol, recentment proclamat Millor Sommelier de Catalunya i que a mes, es el director tecnic i gerent de la coneguda Enoteca Divins de Martorell. El Toni representara a l’Associacio Catalana de Sommeliers al concurs estatal que se celebrara a Madrid els proxims dies 19 i 20 d’abril.

Toni, es la primera vegada que participes? Que se sent quan et diuen que ets el Millor Sommelier de Catalunya 2023?

Et venen al cap moltes coses i moltes persones, et transportes als inicis, quan vaig comencar al mon del vi als anys 90 i penses que tot l’esforc per intentar ser un bon professional, ha valgut la pena.

Quant als concursos vaig anar el 2007 per primer cop a un, era el Quitz Master de Torres, vaig classificar-me per la final a Madrid i vaig ser quart. Hi havia sommeliers de tota Espanya, aixo em va animar i el 2009 vaig tornar a fer quart, aquesta vegada a La Nariz de Oro, segon al concurs Verema d’en Jordi Melendo i vaig guanyar a La Rioja el Taller d’Enologia Azpilicueta. Tres finals en un any.

El 2010 la Revista Vino y Gastronomia em va proclamar el Professional del Vi Revelacio i des d’aleshores hi ha hagut uns anys de calma, fins a l’any passat que vaig fer podium a Girona al concurs Millor Sommelier de Catalunya, classificant-me tercer. Aixo em va fer pujar l’autoestima, perque pensava que ja estava vell per aquestes coses i mira, enguany amb 54 anys he aconseguit guanyar el titol com a Millor Sommelier de Catalunya, tot un proces i una trajectoria.

Sempre has sigut molt inquiet, i recordo que una vegada em vas convidar a la radio al programa Tirabuixo, quan vas comencar en el mon del vi? I quan vau obrir l’Enoteca Divins?

El Tirabuixo va calar fondo, tothom acceptava les invitacions, Carlos Falco (Marques de Griñon) o Manuel Manzaneque (director de teatre i creador del primer Vi de Pago d’Espanya) van ser els primers, despres cuiners com Arguiñano, Martin Berasategui o el mateix Ferran Adria han parlat de vins al programa. A la radio, no s’ho creien, jo arribava amb gravacions del Serrat, Sabina o la mateixa Penelope Cruz. Ens convidaven a tots els esdeveniments relacionats amb el mon del vi i nosaltres ho reportavem als oients per les ones.

Tambe vaig fer el primer curs de vins per TV a la tele de Cornella i no se si ho recordeu, vam venir a rodar a Torello. Necessitavem un celler i vosaltres mai ens heu dit un no. Va ser divertit.

L’any 1996 varem obrir l’Enoteca Divins, conjuntament amb la meva dona, la Montse Pascual. Tots dos vam deixar les feines, ella la Clinica dental, i jo l’enquadernacio a on treballava per Planeta. Els inicis van ser durs, aleshores no hi havia moltes botigues especialitzades, els Mestres Cellerers i poc mes.

La comarca era terra de vi, pero de vi a dojo, la gent anava a comprar garrafes de vi a La Beguda o al Bruc. Arribar amb el concepte de vi embotellat de qualitat va trencar una mica esquemes, no hem tingut mai vi a dojo i molta gent no ho entenia. El primer diumenge que vam obrir, vam vendre nomes una ampolla de vermut i vaig pensar que o formavem a la nostra clientela o estavem morts. Aixi que vaig anar a visitar les radios de Martorell, a on tenim l’Enoteca, i a la radio d’Esparreguera, a on visc i els hi vaig proposar fer un programa tematic de vins, i ho van acceptar. Aixo i muntar una sala de tast al local del costat ens va permetre comencar a divulgar la cultura del vi a la comarca.

Me’n recordo dels meus primers mestres, en Joan Mila o en Mauricio Wiesenthal, dels primers cellers visitats i les converses amb l’Alejandro Fernandez de Tinto Pesquera, l’Antoni Mestres, el cavista que va fer el primer Brut Nature o els primers viatges al Rhone o la Toscana. Ha estat un proces molt enriquidor, he conegut personatges que son historia del vi. Tot aixo forja.

Quants vins has tastat al llarg de la teva vida?

Imaginat, a Divins tenim quasi 4000 referencies i aixo es l’essencia de 30 anys tastant. Imaginat tot el que hem descatalogat o simplement no seleccionat. Milers de referencies hem tastat. Pensa que nomes en una fira com la BWW en tres o quatre dies tastes 200 vins o mes. Tot per trobar les millors opcions pels clients, jo dic que aixo es com un gran equip de futbol amb els fixatges, perque arribi un de nou ha de ser millor que el que ja hi era.

Com veus Corpinnat, aquesta marca col·lectiva que vam fundar uns quants cellers ara fa 5 anys?

Corpinnat es un proces cap a l’excel·lencia. Totes les iniciatives que arribin per proposar un salt qualitatiu als elaborats de casa nostra es benvinguda. L’exigencia de les condicions Corpinnat aporta valor al vi catala.

Proposa’m 3 maridatges que t’agradin amb vins

Pel que fa a maridatges, es un classic el foie amb el Sauternes, pero fa uns dies vaig tastar un VDL d’Enrique Mendoza amb Moscatell d’Alexandria amb un micuit i va ser meravellos. El pernil de Jabugo amb un corpinat Brut Nature de llarga crianca es excel·lent. O un Vi Jaune del Jura amb un formatge Compte que es un magnific maridatge.

Moltes gracies i que tinguis sort al Campionat d’Espanya de Sommeliers

Xavi Bernet: “Els nostres vins i escumosos són conseqüència de la feina feta a la vinya”

Toni de la Rosa Torello i Xavi Bernet, de les Caves Julia Bernet
Toni de la Rosa Torello i Xavi Bernet, de les Caves Julia Bernet

Xavi, en una ocasio et vas presentar a tu mateix com a pages… que es per a tu aquesta professio?

A casa sempre hem viscut de pages i de ben petit ja jugava amb els conills, les gallines o acompanyava el meu pare a collir les primeres cireres o pressecs. És a dir, jo em presento a mi mateix com a pages perque abans de tenir el celler i comencar a fer vins i escumosos era pages, i aixi es com em continuo sentint.

Els nostres vins i escumosos, no son mes que la consequencia o el resultat de la feina feta a la vinya, i mes si nosaltres, apostem per vins amb poca intervencio, francs i que expliquin d’alla on venen. Per tant, per mi, ser pages, a part d’una professio, es una manera de viure, una manera de preservar i cuidar el nostre territori.

Vinyes de muntanya es un claim que sempre utilitzeu…

Si, les nostres vinyes estan situades al massis d’Ordal. De fet, aquestes vinyes estan plantades en petites feixes de marges de pedra seca fets pels besavis. Aquestes petites feixes tenen pocs ceps a consequencia del desnivell de les muntanyes i totes elles estan rodejades de boscos de pi mediterrani. D’aqui que anomenem de les nostres 7,5 hectarees: vinyes de muntanya.

Sempre penso que estas orgullos de pertanyer a la marca Corpinnat

Si i tant, ja feia anys que explicavem tan be com podiem d’on venien els nostres vins i escumosos, i com es feien, pero quan es va presentar la marca CORPINNAT, vam tenir clar que hi encaixavem, ja que els requisits que la marca demana ja feia anys que els compliem. Formar part d’aquest grup de cellers ens ha permes ser mes visibles tot i ser un celler de petites
dimensions.

Que penses de l’enoturisme, en feu?

Penso que es una manera de potenciar i donar a coneixer mes el territori. Poder explicar el nostre projecte i els nostres vins en el mateix celler o a peu de les nostres vinyes es la manera mes didactica, per poder arribar a mes gent.

No obstant aixo, l’enoturisme es una part que no hem potenciat prou, pero tenim petits projectes previstos per comencar aquest mateix any.

Em pots dir tres vins que t’hagin sorpres darrerament?

Celler: Giol de Porera

Viticultor: Jonas

Vi: Mas dels Cacadors 2016

Celler:  Cal Tiques

Viticultor: Joan Rubio

Ancestral Xarel·lo 202

Celler: Bufadors

Viticultors: Encarna Castillo i Ton Mata

Vi escumos Voranes 2018

Ramon Francàs: “M’agrada descobrir les històries que hi ha darrera d’un vi”

Toni de la Rosa Torello i Ramon Francas
Toni de la Rosa Torello i Ramon Francas

L’entrevista d’aquest mes la fem a Ramon Francas, que a mes de ser un conegut i reconegut periodista de vins de La Vanguardia i de col·laborar amb diversos mitjans, es sommelier i divulgador de la cultura vinicola. El tast a cegues i les competicions son una de les seves deries.

Ramon, la teva professio i els anys d’experiencia t’han donat l’oportunitat de tastar molts i molt bons vins de tot arreu. Em podries donar una xifra aproximada? I quantes ressenyes publicades?

Mai m’he dedicat a comptar quants vins he tastat. No trobo que sigui una dada important. Prefereixo que se’m valori per la qualitat (o no) dels continguts i no pel volum d’articles que signo. Ara be, es facil que en tasti mes de 2.000 a l’any. Tampoc compto les ressenyes que he fet. Posat que m’ho heu demanat, nomes l’any passat vaig publicar 52 columnes al Comer de La Vanguardia (mes les seleccions d’estiu i Nadal), una cinquantena mes al Que Fem? de La Vanguardia i vaig signar una quarantena de ressenyes de vins i basars al Magazine de La Vanguardia. Aquest any passat tambe vaig tastar un centenar de vins de la DO Terra Alta per a un reportatge especial de Planeta Vino d’Andres Proensa.

Tot i que la noticia no te horaris, que t’agrada mes escriure de mati, tarda o nit? Alguna vegada encara escrius a ma? Conserves alguna vella maquina d’escriure?

He treballat en redaccions i t’acostumes a escriure en qualsevol situacio i horari. He arribat a fer articles per La Vanguardia des d’ordinadors de restaurants (com el de Cocina Hermanos Torres) o d’hotels. Algun que altre article i reportatge tambe l’he redactat en tauletes d’AVE o avio, i tambe alguns en bars. Diuen que si un periodista no escriu sota pressio que ja no ho fa tan be. Si be sovint has d’escriure contra el rellotge, tambe es cert que trobar el temps i la tranquil·litat per escriure m’ajuda molt. Per tant, escric quan toca o quan puc: matins, migdies, tardes i nits. El que ja no faig (i ho havia fet) es escriure de matinada. No se escriure a ma cap article. Sembla que nomes em pugui activar davant un teclat. Ara be, la majoria d’entrevistes les faig amb bloc i boligraf. Rarament les gravo. I si que conservo un parell de maquines d’escriure i alguna vella gravadora de cassette. Durant anys vaig escriure en fulla pautada per La Vanguardia, i havia de dictar per telefon (a cobrament revertit) les noticies a taquigrafs del diari.

Em pots dir que significa ser un periodista independent?

La pregunta, crec, te un punt de capciosa. Un periodista independent podria descriure’s com aquell que nomes cobra del mitja de comunicacio on treballa sense tenir en compte que tots els mitjans tenen els seus interessos editorials i publicitaris? Potser, aleshores, no hi ha periodistes independents, ja que fins i tot els que treballen per ells mateixos tenen clients amb interessos que han de satisfer. Tambe hi ha qui creu que si el periodista vinicola no paga la mostra que tasta ja no es independent. No obstant aixo, jo crec amb la voluntat dels periodistes de ser el mes objectius possibles i prioritzar el dret a la informacio d’interes public, verac i contrastada.

Sempre has tingut una especial predileccio i atencio per les bombolles i has viscut plenament la seva evolucio… Cava, Classic, Corpinnat, altres no agrupats…Com ho arreglem aixo?

Cert, sempre he mostrat una especial predileccio i atencio per casa meva, el Penedes, i obviament els escumosos no podien quedar al marge. De fet, fa mes de tres decades que soc el corresponsal de La Vanguardia a les comarques del Garraf i l’Alt Penedes. Tambe es cert que el Priorat em va atrapar poderosament fa molts anys. Ara be, escric, com be sabeu, de vins de tota la geografia espanyola, i algun d’internacional. I respecte a com arreglem l’atzucac dels vins escumosos al Penedes? Doncs jo no tinc la vareta magica. Si que he vist moltes linies vermelles, molts apriorismes, molt de voler imposar als altres el que hom creu que es millor pel sector i, fins ara, poca voluntat real de sumar esforcos per anar mes lluny. Hi ha hagut oferiments d’estesa de ma, pero ningu ha recollit cap guant tot i que la DO Cava s’ha mogut molt mes enlla del que mai ningu hauria imaginat (en bona part gracies al corrent generat per la marca col·lectiva Corpinnat). Fins ara aquests oferiments d’unitat han caigut en sac estripat. Els qui han marxat del Cava molt dificilment tornaran mentre alguns encara mantenen viu el bri de l’esperanca d’aconseguir una DO unitaria pels vins escumosos penedesencs. Ara be, no hi ha manera que es trobi una solucio definitiva per pagar preus justos pels 320 milions de quilos de raïm que es processen al Penedes per elaborar vins escumosos (pretesament) de qualitat. I aixo si que es molt criticable.

Digue’m tres vins que t’hagin sorpres darrerament

Impossible de respondre la pregunta. Massa sovint em sorprenen vins. Se’n fan de bonissims per tot arreu. Ara, potser, m’atrau mes escriure el que mai abans s’ha explicat sobre un determinat vi i, sobretot, descobrir les histories que hi ha darrere un vi, des d’un merenzao de la Ribeira Sacra a un forcallat de Valencia, passant per un xarel·lo o una malvasia de Sitges del Penedes o una fragant garnatxa negra del Priorat o el Montsant. Tot plegat sense renunciar als molt bons vins que es fan amb varietats internacionals.