Toni Albiol, millor Sommelier de Catalunya 2023: “L’exigència de les condicions Corpinnat aporta valor al vi català.”

Toni de la Rosa Torelló i Toni Albiol millor Sommelier de Catalunya 2023
Toni de la Rosa Torelló i Toni Albiol millor Sommelier de Catalunya 2023

L’entrevista del mes d’abril la protagonitza el Toni Albiol, recentment proclamat Millor Sommelier de Catalunya i que a més, és el director tècnic i gerent de la coneguda Enoteca Divins de Martorell. El Toni representarà a l’Associació Catalana de Sommeliers al concurs estatal que se celebrarà a Madrid els pròxims dies 19 i 20 d’abril.

Toni, és la primera vegada que participes? Què se sent quan et diuen que ets el Millor Sommelier de Catalunya 2023?

Et venen al cap moltes coses i moltes persones, et transportes als inicis, quan vaig començar al món del vi als anys 90 i penses que tot l’esforç per intentar ser un bon professional, ha valgut la pena.

Quant als concursos vaig anar el 2007 per primer cop a un, era el Quitz Master de Torres, vaig classificar-me per la final a Madrid i vaig ser quart. Hi havia sommeliers de tota Espanya, això em va animar i el 2009 vaig tornar a fer quart, aquesta vegada a La Nariz de Oro, segon al concurs Verema d’en Jordi Melendo i vaig guanyar a La Rioja el Taller d’Enologia Azpilicueta. Tres finals en un any.

El 2010 la Revista Vino y Gastronomía em va proclamar el Professional del Vi Revelació i des d’aleshores hi ha hagut uns anys de calma, fins a l’any passat que vaig fer pòdium a Girona al concurs Millor Sommelier de Catalunya, classificant-me tercer. Això em va fer pujar l’autoestima, perquè pensava que ja estava vell per aquestes coses i mira, enguany amb 54 anys he aconseguit guanyar el títol com a Millor Sommelier de Catalunya, tot un procés i una trajectòria.

Sempre has sigut molt inquiet, i recordo que una vegada em vas convidar a la ràdio al programa Tirabuixó, quan vas començar en el món del vi? I quan vau obrir l’Enoteca Divins?

El Tirabuixó va calar fondo, tothom acceptava les invitacions, Carlos Falcó (Marqués de Griñón) o Manuel Manzaneque (director de teatre i creador del primer Vi de Pago d’Espanya) van ser els primers, després cuiners com Arguiñano, Martin Berasategui o el mateix Ferràn Adrià han parlat de vins al programa. A la ràdio, no s’ho creien, jo arribava amb gravacions del Serrat, Sabina o la mateixa Penélope Cruz. Ens convidaven a tots els esdeveniments relacionats amb el món del vi i nosaltres ho reportàvem als oients per les ones.

També vaig fer el primer curs de vins per TV a la tele de Cornellà i no sé si ho recordeu, vam venir a rodar a Torelló. Necessitàvem un celler i vosaltres mai ens heu dit un no. Va ser divertit.

L’any 1996 vàrem obrir l’Enoteca Divins, conjuntament amb la meva dona, la Montse Pascual. Tots dos vam deixar les feines, ella la Clínica dental, i jo l’enquadernació a on treballava per Planeta. Els inicis van ser durs, aleshores no hi havia moltes botigues especialitzades, els Mestres Cellerers i poc més.

La comarca era terra de vi, però de vi a dojo, la gent anava a comprar garrafes de vi a La Beguda o al Bruc. Arribar amb el concepte de vi embotellat de qualitat va trencar una mica esquemes, no hem tingut mai vi a dojo i molta gent no ho entenia. El primer diumenge que vam obrir, vam vendre només una ampolla de vermut i vaig pensar que o formàvem a la nostra clientela o estàvem morts. Així que vaig anar a visitar les ràdios de Martorell, a on tenim l’Enoteca, i a la ràdio d’Esparreguera, a on visc i els hi vaig proposar fer un programa temàtic de vins, i ho van acceptar. Això i muntar una sala de tast al local del costat ens va permetre començar a divulgar la cultura del vi a la comarca.

Me’n recordo dels meus primers mestres, en Joan Milà o en Mauricio Wiesenthal, dels primers cellers visitats i les converses amb l’Alejandro Fernández de Tinto Pesquera, l’Antoni Mestres, el cavista que va fer el primer Brut Nature o els primers viatges al Rhone o la Toscana. Ha estat un procés molt enriquidor, he conegut personatges que són història del vi. Tot això forja.

Quants vins has tastat al llarg de la teva vida?

Imaginat, a Divins tenim quasi 4000 referències i això és l’essència de 30 anys tastant. Imaginat tot el que hem descatalogat o simplement no seleccionat. Milers de referències hem tastat. Pensa que només en una fira com la BWW en tres o quatre dies tastes 200 vins o més. Tot per trobar les millors opcions pels clients, jo dic que això és com un gran equip de futbol amb els fixatges, perquè arribi un de nou ha de ser millor que el que ja hi era.

Com veus Corpinnat, aquesta marca col·lectiva que vam fundar uns quants cellers ara fa 5 anys?

Corpinnat és un procés cap a l’excel·lència. Totes les iniciatives que arribin per proposar un salt qualitatiu als elaborats de casa nostra és benvinguda. L’exigència de les condicions Corpinnat aporta valor al vi català.

Proposa’m 3 maridatges que t’agradin amb vins

Pel que fa a maridatges, és un clàssic el foie amb el Sauternes, però fa uns dies vaig tastar un VDL d’Enrique Mendoza amb Moscatell d’Alexandria amb un micuit i va ser meravellós. El pernil de Jabugo amb un corpinat Brut Nature de llarga criança és excel·lent. O un Vi Jaune del Jura amb un formatge Compté que és un magnífic maridatge.

Moltes gràcies i que tinguis sort al Campionat d’Espanya de Sommeliers

Xavi Bernet: “Els nostres vins i escumosos són conseqüència de la feina feta a la vinya”

Toni de la Rosa Torelló i Xavi Bernet, de les Caves Júlia Bernet
Toni de la Rosa Torelló i Xavi Bernet, de les Caves Júlia Bernet

Xavi, en una ocasió et vas presentar a tu mateix com a pagès… que és per a tu aquesta professió?

A casa sempre hem viscut de pagès i de ben petit ja jugava amb els conills, les gallines o acompanyava el meu pare a collir les primeres cireres o préssecs. És a dir, jo em presento a mi mateix com a pagès perquè abans de tenir el celler i començar a fer vins i escumosos era pagès, i així és com em continuo sentint.

Els nostres vins i escumosos, no són més que la conseqüència o el resultat de la feina feta a la vinya, i més si nosaltres, apostem per vins amb poca intervenció, francs i que expliquin d’allà on venen. Per tant, per mi, ser pagès, a part d’una professió, és una manera de viure, una manera de preservar i cuidar el nostre territori.

Vinyes de muntanya és un claim que sempre utilitzeu…

Sí, les nostres vinyes estan situades al massís d’Ordal. De fet, aquestes vinyes estan plantades en petites feixes de marges de pedra seca fets pels besavis. Aquestes petites feixes tenen pocs ceps a conseqüència del desnivell de les muntanyes i totes elles estan rodejades de boscos de pi mediterrani. D’aquí que anomenem de les nostres 7,5 hectàrees: vinyes de muntanya.

Sempre penso que estàs orgullós de pertànyer a la marca Corpinnat

Si i tant, ja feia anys que explicàvem tan bé com podíem d’on venien els nostres vins i escumosos, i com es feien, però quan es va presentar la marca CORPINNAT, vam tenir clar que hi encaixàvem, ja que els requisits que la marca demana ja feia anys que els complíem. Formar part d’aquest grup de cellers ens ha permès ser més visibles tot i ser un celler de petites
dimensions.

Què penses de l’enoturisme, en feu?

Penso que és una manera de potenciar i donar a conèixer més el territori. Poder explicar el nostre projecte i els nostres vins en el mateix celler o a peu de les nostres vinyes és la manera més didàctica, per poder arribar a més gent.

No obstant això, l’enoturisme és una part que no hem potenciat prou, però tenim petits projectes previstos per començar aquest mateix any.

Em pots dir tres vins que t’hagin sorprès darrerament?

Celler: Giol de Porera

Viticultor: Jonàs

Vi: Mas dels Caçadors 2016

Celler:  Cal Tiques

Viticultor: Joan Rubió

Ancestral Xarel·lo 202

Celler: Bufadors

Viticultors: Encarna Castillo i Ton Mata

Vi escumós Voranes 2018

Ramon Francàs: “M’agrada descobrir les històries que hi ha darrera d’un vi”

Toni de la Rosa Torelló i Ramon Francàs
Toni de la Rosa Torelló i Ramon Francàs

L’entrevista d’aquest mes la fem a Ramon Francàs, que a més de ser un conegut i reconegut periodista de vins de La Vanguardia i de col·laborar amb diversos mitjans, és sommelier i divulgador de la cultura vinícola. El tast a cegues i les competicions són una de les seves dèries.

Ramon, la teva professió i els anys d’experiència t’han donat l’oportunitat de tastar molts i molt bons vins de tot arreu. Em podries donar una xifra aproximada? I quantes ressenyes publicades?

Mai m’he dedicat a comptar quants vins he tastat. No trobo que sigui una dada important. Prefereixo que se’m valori per la qualitat (o no) dels continguts i no pel volum d’articles que signo. Ara bé, és fàcil que en tasti més de 2.000 a l’any. Tampoc compto les ressenyes que he fet. Posat que m’ho heu demanat, només l’any passat vaig publicar 52 columnes al Comer de La Vanguardia (més les seleccions d’estiu i Nadal), una cinquantena més al Què Fem? de La Vanguardia i vaig signar una quarantena de ressenyes de vins i basars al Magazine de La Vanguardia. Aquest any passat també vaig tastar un centenar de vins de la DO Terra Alta per a un reportatge especial de Planeta Vino d’Andrés Proensa.

Tot i que la notícia no té horaris, que t’agrada més escriure de matí, tarda o nit? Alguna vegada encara escrius a mà? Conserves alguna vella màquina d’escriure?

He treballat en redaccions i t’acostumes a escriure en qualsevol situació i horari. He arribat a fer articles per La Vanguardia des d’ordinadors de restaurants (com el de Cocina Hermanos Torres) o d’hotels. Algun que altre article i reportatge també l’he redactat en tauletes d’AVE o avió, i també alguns en bars. Diuen que si un periodista no escriu sota pressió que ja no ho fa tan bé. Si bé sovint has d’escriure contra el rellotge, també és cert que trobar el temps i la tranquil·litat per escriure m’ajuda molt. Per tant, escric quan toca o quan puc: matins, migdies, tardes i nits. El que ja no faig (i ho havia fet) és escriure de matinada. No sé escriure a mà cap article. Sembla que només em pugui activar davant un teclat. Ara bé, la majoria d’entrevistes les faig amb bloc i bolígraf. Rarament les gravo. I sí que conservo un parell de màquines d’escriure i alguna vella gravadora de cassette. Durant anys vaig escriure en fulla pautada per La Vanguardia, i havia de dictar per telèfon (a cobrament revertit) les notícies a taquígrafs del diari.

Em pots dir què significa ser un periodista independent?

La pregunta, crec, té un punt de capciosa. Un periodista independent podria descriure’s com aquell que només cobra del mitjà de comunicació on treballa sense tenir en compte que tots els mitjans tenen els seus interessos editorials i publicitaris? Potser, aleshores, no hi ha periodistes independents, ja que fins i tot els que treballen per ells mateixos tenen clients amb interessos que han de satisfer. També hi ha qui creu que si el periodista vinícola no paga la mostra que tasta ja no és independent. No obstant això, jo crec amb la voluntat dels periodistes de ser el més objectius possibles i prioritzar el dret a la informació d’interès públic, veraç i contrastada.

Sempre has tingut una especial predilecció i atenció per les bombolles i has viscut plenament la seva evolució… Cava, Clàssic, Corpinnat, altres no agrupats…Com ho arreglem això?

Cert, sempre he mostrat una especial predilecció i atenció per casa meva, el Penedès, i òbviament els escumosos no podien quedar al marge. De fet, fa més de tres dècades que soc el corresponsal de La Vanguardia a les comarques del Garraf i l’Alt Penedès. També és cert que el Priorat em va atrapar poderosament fa molts anys. Ara bé, escric, com bé sabeu, de vins de tota la geografia espanyola, i algun d’internacional. I respecte a com arreglem l’atzucac dels vins escumosos al Penedès? Doncs jo no tinc la vareta màgica. Sí que he vist moltes línies vermelles, molts apriorismes, molt de voler imposar als altres el que hom creu que és millor pel sector i, fins ara, poca voluntat real de sumar esforços per anar més lluny. Hi ha hagut oferiments d’estesa de mà, però ningú ha recollit cap guant tot i que la DO Cava s’ha mogut molt més enllà del que mai ningú hauria imaginat (en bona part gràcies al corrent generat per la marca col·lectiva Corpinnat). Fins ara aquests oferiments d’unitat han caigut en sac estripat. Els qui han marxat del Cava molt difícilment tornaran mentre alguns encara mantenen viu el bri de l’esperança d’aconseguir una DO unitària pels vins escumosos penedesencs. Ara bé, no hi ha manera que es trobi una solució definitiva per pagar preus justos pels 320 milions de quilos de raïm que es processen al Penedès per elaborar vins escumosos (pretesament) de qualitat. I això sí que és molt criticable.

Digue’m tres vins que t’hagin sorprès darrerament

Impossible de respondre la pregunta. Massa sovint em sorprenen vins. Se’n fan de boníssims per tot arreu. Ara, potser, m’atrau més escriure el que mai abans s’ha explicat sobre un determinat vi i, sobretot, descobrir les històries que hi ha darrere un vi, des d’un merenzao de la Ribeira Sacra a un forcallat de València, passant per un xarel·lo o una malvasia de Sitges del Penedès o una fragant garnatxa negra del Priorat o el Montsant. Tot plegat sense renunciar als molt bons vins que es fan amb varietats internacionals.