El Jordi Alcover i la Silvia Naranjo son els protagonistes de l’entrevista del mes de juny. Tots dos van engegar fa 15 anys la Guia de Vins de Catalunya que enguany arribara a la 16a edicio i que es el referent del vi catala.

Jordi, Silvia… quants vins catalans heu tastat aproximadament? De quants cellers? Us queda algun celler per tastar?

A Catalunya en deu quedar algun, si, pero pocs. Tampoc fem cap esforc especial per tastar els cellers que no participen, per respecte als que ens fan confianca cada any. Cada any participeu uns 230 cellers, pero molts repetiu, aixi que no et sabriem dir la xifra exacta de cellers; de vins puntuats i tastats, pero, serien aproximadament uns 1300 de mitjana durant 15 anys, es a dir 19.500. Aixo vol dir que enguany passarem els 20.000.

La Guia no es nomes una compilacio de vins catalans i les seves puntuacions sino que a mes hi reflectiu una visio critica i reflexiva del sector…

És que hi ha una pila de problemes que tenen una arrel estructural molt facil d’identificar; des dels anys 80 tots els governs autonomics, sense excepcio, posen atencio als sectors economics en funcio del seu volum de negoci, i com que el vi no te un volum prou interessant, han delegat a la gran empresa la gestio del territori. Pel cami, pero, s’han oblidat de la valua estrategica de la vinya per fer l’economia rural viable. Des d’aquesta constatacio es pot explicar tot el que passa; el frau que va provocar la creacio de la DO Catalunya, l’actual frau del paper, i d’altres casos mes flagrants i vergonyosos com ara Reserva de la Tierra. Fer una guia conte certa responsabilitat, i si la vols assumir cal treure tot aixo a la llum del dia.

Tots esperem la Festa dels Vins Catalans que organitzeu al novembre on presenteu LA GUIA i els esperats Premis…

I es un honor que sigui aixi. Ens va costar molt donar-li estabilitat empresarial a aixo que ja no es un projecte i un dels pilars d’haver-ho aconseguit es el suport dels cellers, que es manifesta de manera especialment explicita aquell dia.

Parlem de bombolles, com veieu Corpinnat despres de 5 anys de vida?

Quan ho vau anunciar teniem dues observacions que us vam fer a tots immediatament; la primera, que feieu encara a la DO Cava, que ja s’ha solucionat. La segona, que el 10% de varietat forana no podia durar gaire, i aixo sembla que s’ha enquistat una mica i ara mateix fa pudor de mort. Pero pel que sabem, sembla que ja s’esta posant fil a l’agulla per treure-ho del mig. Ara cal continuar captant petits “vignerons” de l’estil de Julia Bernet, dels que no encaixen en la DO Cava, per tal d’eixamplar el grup i la seva petjada tant al territori com al mercat.

A vosaltres no us demanarem que ens digueu quins dels vins que heu tastat darrerament us han agradat mes, pero si ens agradaria saber quins dos estils de “fer vi” o tipus de vi o vinificacio us han sorpres.

La darrera vinificacio que ens ha sorpres ha estat un vi sense DO de Vilalba dels Arcs que es diu Los Torns, una garnatxa blanca de vinya vella amb crianca en damajoana sota vel flor; si la garnatxa blanca, tendeix a obrir-se i a ser relativament densa a la boca, en aquest cas es tanca cap a una mineralitat molt salina i es forca lleuger en el pas per boca, potser una interpretacio nova de la varietat. Els clarets seran tendencia els anys vinents per la possibilitat de fer vins que semblin gairebe negres, pero molt mes frescs i amb una acidesa que els fa mes ubics i aptes per tots els publics. La moda dels vins “naturals” ja ha tocat sostre i va a la baixa des del moment que les empreses mes tradicionals i massives ja estan pensant a fer vins sense sulfits afegits en l’embotellament. La resta, tenint en compte que els cellers ens envieu basicament els vins que sabeu que encaixen en el nostre criteri, va millorant a mesura que passa el temps; pero sobretot en el criteri aplicat al vi, que va agafant cada vegada mes compromis amb el territori i amb la seva historia perque els productors tenen consciencia que son els unics elements que realment els afegiran valor.

Agraïts per la consideracio, com sempre.