Estem molt satisfets per les puntuacions rebudes de James Suckling. El tastadors han qualificat els nostres vins amb les següents puntuacions:

Torelló Collection 2012: 92 punts.

Gran Torelló 2016: 91 punts.

Torelló Tradicional Brut Nature 2017: 91 punts.

Gran Crisalys 2020: 91 punts.

La nota de tast del Torelló Collection 2012 és la següent:

Un escumós gustós amb sabors intensos. Anacards torrats, pinyons, mel i moniatos. Molt intens, completament sec i salí en boca, amb un paladar subtil.

La nota de tast del Gran Torelló 2016 és la següent:

Aromes a llevats, massa mare, llimones, pomes i anacards. Sec i molt intens en paladar, amb notes de pa i pell de llimona. Final llarg.

La nota de tast del Torelló Tradicional Brut Nature 2017 és la següent:

Escumós fresc i sec, amb aromes de pera, llimones, pomelo i massa mare. Amb cos mitjà i bombolles fines i un final cremós i equilibrat. Xarel·lo, Macabeu i Parellada, de raïm ecològic.

I la nota de tast del Gran Crisalys 2020 és la següent:

Aromes de pomelo, pell de pera, albercoc i avellanes torrades. Texturitzat i fenòlic, amb un cos complet i matisos fumats. Final agradable. Raïm ecològic.   

Sens dubte és una molt bona notícia pels nostres vins escumosos Corpinnats i pels nostres vins de la D.O. Penedès.

Muy satisfechos con las puntuaciones de James Suckling 2023

Estamos muy satisfechos por las puntuaciones recibidas por parte de James Suckling 2023. Los catadores han calificado nuestros vinos y vinos espumosos, con las siguientes puntuaciones:

Torelló Collection 2012: 92 puntos.

Gran Torelló 2016: 91 puntos.

Torelló Tradicional Brut Nature 2017: 91 puntos.

Gran Crisalys 2020: 91 puntos.

La nota de cata del Torelló Collection 2012 es la siguiente:

Un espumoso con sabores intensos. Anacardos tostados, piñones, miel y boniatos. Muy intenso, completamente seco y salino en boca, con un paladar sutil.

La nota de cata del Gran Torelló 2016 es la siguiente:

Aromas a levadura, masa madre, limones, manzanas y anacardos. Seco y muy intenso en paladar, con notas de pan y piel de limón. Final largo.

La nota de cata del Torelló Tradicional Brut Nature 2017 es la siguiente:

Espumoso fresco y seco, con aromas a pera, limones, pomelo y masa madre. Con cuerpo mediano y burbujas finas, y un final cremoso y equilibrado. Xarel·lo, Macabeo y Parellada de uvas ecológicas.

Ya la nota de cata del Gran Crisalys 2020 es la siguiente:

Aromas a pomelo, piel de pera, albaricoque y avellanas tostadas. Texturizado y fenólico, con un cuerpo completo y matices ahumados. Final agradable. Uva ecológica.

Sin duda es una muy buena noticia para nuestros vinos espumosos Corpinnats y para nuestros vinos de la D.O. Penedès.

Very satisfies with the James Suckling 2023 scores

We are very satisfied for the scores that we have been obtained from James Suckling 2023. The wine tasters have qualified our wines and sparkling wines with the following scores:

Torelló Collection 2012: 92 points.

Gran Torelló 2016: 91 points.

Torelló Tradicional Brut Nature 2017: 91 points.

Gran Crisalys 2020: 91 points.

The tasting note of the Torelló Collection 2012 is:

A savoury sparkling here with intense flavours. Roasted cashews, pine nuts, honey and some roasted sweet potatoes. Quite intense, bone-dry and saline on the palate with a subtle, melted perlage. Drink now.

The tasting note of the Gran Torelló 2016 is:

Quite a yeasty nose showing plenty of sourdough, cooked lemons, apples and cashews. Bone-dry and pretty intense on the palate full of sour bread and lemon zest. Lengthy finish. Drink now.

The tasting note of the Torelló Tradicional Brut Nature 2017 is:

A fresh, fragrant and dry sparkling with aromas of pear skins, lemons, grapefruit and sourdough. Medium-bodied with fine bubbles and a balanced, creamy finish. Xarel·lo, Macabeu and Parellada. From organically grown grapes. Drink now.

And the tasting note of the Gran Crisalys 2020 is:

This has notes of grapefruit, pear skins, apricots and toasted hazelnuts. It’s textured and phenolic, with a full body, subtly smoky undertones and a nicely weighty finish. From organically grown grapes. Drink now.

Without a doubt is a fantastic news for our corpinnat sparkling wines and our D.O. Penedès wines.

El protagonista de l’entrevista del mes de juliol és el periodista Pau Arenós. En Pau escriu sobre cultura gastronòmica des dels anys 90, ha publicat 17 llibres (11 d’ells de gastronomia) i és editor del web Cata Mayor de El Periódico de Catalunya a més de columnista, entrevistador i reporter.

Com a crític gastronòmic que ets, quants restaurants has visitat a la teva vida? D’aquestes visites neixen els teus llibres?

No sabria dir-ho amb exactitud, però un càlcul ràpid dels últims 25 anys deixa la xifra d’uns 8.000. No sé si són molts o pocs, però suficients per mi, el meu estómac i fetge i la resta d’òrgans que em mantenen viu i, més o menys, en forma. Els llibres neixen de les millors (i pitjors) experiències, amb l’intent d’explicar que la gastronomia forma part de sistemes culturals complexos. En definitiva, contar històries al voltant de la taula.

Com veus la gastronomia catalana?

Veig un moment d’impàs entre la gran revolució que hem viscut (la tecnològica emocional) i la gran revolució que està per vindre, i que no sé imaginar. Com ens afectarà la IA? Un enciam encara serà un enciam? Hi haurà una cuina ‘natural’ per les elits i una altra artificial per les masses? Els cuiners catalans, com tots els altres, hauran de prendre decisions… Ah, i el canvi climàtic. Terrorífic.

Veiem a les teves xarxes que t’agrada molt cuinar…

Sí, és un impuls irrefrenable: menjar a un restaurant i voler cuinar immediatament allò que he menjat. A la meva manera i d’acord amb les meves limitacions. He publicat dos llibres de receptes pròpies, l’últim, ‘Cocina en casa’, i el propòsit és aportar bones idees, i senzilles.

Parlem de bombolles, com veus la marca Corpinnat?

Veig una marca ben construïda i amb una qualitat i un compromís innegociables. El repte és convertir la marca en substantiu, que sigui una paraula d’ús comú i que la gent, de la mateixa manera que demana un cava i un xampany, demani una copa de corpinnat.

Finalment, a una illa deserta només et pots emportar 3 vins, quins vins o de quins estils t’emportaries?

Un escumós (Corpinnat, és clar), un borgonya i un priorat. I un kit per potabilitzar aigua.

El Jordi Alcover i la Sílvia Naranjo són els protagonistes de l’entrevista del mes de juny. Tots dos van engegar fa 15 anys la Guia de Vins de Catalunya que enguany arribarà a la 16a edició i que és el referent del vi català.

Jordi, Sílvia… quants vins catalans heu tastat aproximadament? De quants cellers? Us queda algun celler per tastar?

A Catalunya en deu quedar algun, sí, però pocs. Tampoc fem cap esforç especial per tastar els cellers que no participen, per respecte als que ens fan confiança cada any. Cada any participeu uns 230 cellers, però molts repetiu, així que no et sabríem dir la xifra exacta de cellers; de vins puntuats i tastats, però, serien aproximadament uns 1300 de mitjana durant 15 anys, és a dir 19.500. Això vol dir que enguany passarem els 20.000.

La Guia no és només una compilació de vins catalans i les seves puntuacions sinó que a més hi reflectiu una visió crítica i reflexiva del sector…

És que hi ha una pila de problemes que tenen una arrel estructural molt fàcil d’identificar; des dels anys 80 tots els governs autonòmics, sense excepció, posen atenció als sectors econòmics en funció del seu volum de negoci, i com que el vi no té un volum prou interessant, han delegat a la gran empresa la gestió del territori. Pel camí, però, s’han oblidat de la vàlua estratègica de la vinya per fer l’economia rural viable. Des d’aquesta constatació es pot explicar tot el que passa; el frau que va provocar la creació de la DO Catalunya, l’actual frau del paper, i d’altres casos més flagrants i vergonyosos com ara Reserva de la Tierra. Fer una guia conté certa responsabilitat, i si la vols assumir cal treure tot això a la llum del dia.

Tots esperem la Festa dels Vins Catalans que organitzeu al novembre on presenteu LA GUIA i els esperats Premis…

I és un honor que sigui així. Ens va costar molt donar-li estabilitat empresarial a això que ja no és un projecte i un dels pilars d’haver-ho aconseguit és el suport dels cellers, que es manifesta de manera especialment explícita aquell dia.

Parlem de bombolles, com veieu Corpinnat després de 5 anys de vida?

Quan ho vau anunciar teníem dues observacions que us vam fer a tots immediatament; la primera, què fèieu encara a la DO Cava, que ja s’ha solucionat. La segona, que el 10% de varietat forana no podia durar gaire, i això sembla que s’ha enquistat una mica i ara mateix fa pudor de mort. Però pel que sabem, sembla que ja s’està posant fil a l’agulla per treure-ho del mig. Ara cal continuar captant petits “vignerons” de l’estil de Júlia Bernet, dels que no encaixen en la DO Cava, per tal d’eixamplar el grup i la seva petjada tant al territori com al mercat.

A vosaltres no us demanarem que ens digueu quins dels vins que heu tastat darrerament us han agradat més, però si ens agradaria saber quins dos estils de “fer vi” o tipus de vi o vinificació us han sorprès.

La darrera vinificació que ens ha sorprès ha estat un vi sense DO de Vilalba dels Arcs que es diu Los Torns, una garnatxa blanca de vinya vella amb criança en damajoana sota vel flor; si la garnatxa blanca, tendeix a obrir-se i a ser relativament densa a la boca, en aquest cas es tanca cap a una mineralitat molt salina i és força lleuger en el pas per boca, potser una interpretació nova de la varietat. Els clarets seran tendència els anys vinents per la possibilitat de fer vins que semblin gairebé negres, però molt més frescs i amb una acidesa que els fa més ubics i aptes per tots els públics. La moda dels vins “naturals” ja ha tocat sostre i va a la baixa des del moment que les empreses més tradicionals i massives ja estan pensant a fer vins sense sulfits afegits en l’embotellament. La resta, tenint en compte que els cellers ens envieu bàsicament els vins que sabeu que encaixen en el nostre criteri, va millorant a mesura que passa el temps; però sobretot en el criteri aplicat al vi, que va agafant cada vegada més compromís amb el territori i amb la seva història perquè els productors tenen consciència que són els únics elements que realment els afegiran valor.

Agraïts per la consideració, com sempre.

El protagonista de la entrevista del mes de mayo es Manuel Muga, vicepresidente de Bodegas Muga que junto a sus hermanos y primos dirigen esta icónica bodega riojana.

Manu, además de elaboradores, sois viticultores, ¿qué importancia le dais al viñedo?

Si lo que se busca es hacer vino de gran calidad el viñedo es vital. El viñedo define el origen del vino, su personalidad y carácter y puede hacer del vino un elemento diferenciador que, teniendo en cuenta que nos movemos en un sector muy atomizado, es algo a tener muy en cuenta.

Antiguamente se le daba más importancia y se prestaba más atención a la bodega que al viñedo. En los últimos 30 años se ha mejorado muchísimo la forma de trabajar y la atención que se le ha prestado al viñedo y creo que los resultados están ahí.

Cuánta tradición desde 1932… toneleros propios, vinificación en depósitos de roble, clarificado con clara de huevo fresco….

Mis abuelos, Isaac Muga Martínez y Aurora Caño Rojo, fueron los fundadores de la bodega, pero iniciaron el negocio en una época muy convulsa ya que al poco de iniciar el negocio estalló la Guerra Civil española (1936-1939), seguido de la Segunda Guerra Mundial (1939-1945). Momentos muy difíciles que les impidieron crecer como ellos tenían pensado. Hay que tener en cuenta que en sus inicios únicamente elaboraron vinos jóvenes, tanto tintos como blancos y rosados, y que su idea de empezar a elaborar vinos de crianza y de reserva se tiene que posponer hasta el año 1968 cuando se saca al mercado nuestro primer Muga Crianza. A partir de esta fecha se empieza a desarrollar la idea de la tonelería propia y, por supuesto, la idea de trabajar de la mejor manera posible para hacer vinos de calidad y para conseguir este objetivo se entendía que había que trabajar siguiendo lo que ahora entendemos como “métodos tradicionales”, es decir, depósitos de roble, trasiegas por gravedad, clarificación con clara fresca de huevo….

En Bodegas Muga mantenemos esa tradición, pero solo aquella tradición que consideramos es la mejor y aporta calidad en el proceso de elaboración del vino. Con esto lo que quiero decir es que seguimos manteniendo una forma de trabajar bastante artesanal pero que también estamos al tanto de avances y nuevas tecnologías que nos puedan ayudar a mejorar cualitativamente. Nuestros procesos de elaboración.

He tenido la oportunidad de disfrutar de vuestra bodega, de sus espacios y vinos, ¿trabajáis mucho el enoturismo?

Nos gusta enseñar la bodega, explicar lo que hacemos. Creo que es una manera de potenciar la cultura del vino. En Bodegas Muga siempre hemos tenido las puertas abiertas para que se nos visitase, pero sí que es verdad que a principios del 2000 es cuando las bodegas en Rioja empezamos a poner más medios y se empieza a potenciar más el enoturismo.

Recibir a personas que están interesadas en visitar la bodega nos permite transmitirle la filosofía de la bodega, mostrarle como trabajamos, compartir parte de nuestros conocimientos y nuestra pasión por el vino y, si todo esto lo hacemos bien, muchas veces lo que conseguimos son “pequeños” embajadores de nuestra marca.

Como curiosidad comentar que en el año 1997 tuve la oportunidad de visitar Napa Valley en California y fue un aprendizaje. Descubrí nuevas formas de dar a conocer el vino, de comunicar los vinos. Hoy en día encontrar tiendas bonitas, Wine bars y distintas actividades de ocio vinculadas con el mundo del vino pueden ser más habituales, pero en la década del 90 era algo novedoso.

¿Hablamos de burbujas? Hace muchos años que se elabora espumoso en Rioja…

En 1913 ya hay registros en Rioja de embotellados de espumoso que curiosamente se comercializaban como Champagne. En Bodegas Muga el primer espumoso se elaboró el año 1977 y actualmente estamos comercializando el Brut Reserva 2019. El espumoso es buen complemento en nuestra familia de vinos, pero representa un porcentaje muy pequeño dentro de lo que es nuestro negocio.

Recomiéndame 3 vinos que te hayan sorprendido últimamente (que no sean de Torelló)

Si no puedo hablar del Gran Torelló diría que los 3 vinos que más me han sorprendido últimamente son los siguientes:

• Clos de L´Oratoire des Papes 2020. Un gran vino para quien le guste los vinos de Chateauneuf du Pape.
  
• Francisco Barona 2020. Es un pequeño productor de la Ribera del Duero que hace unos vinos muy buenos.
  
• Oliveiras Boal Colheita 1968 (Madeira). Soy un apasionado de este tipo de vinos, tanto Madeiras como Oportos, pero este es uno de los grandes vinos de esa zona que tengo como referencia.